dilluns, 14 d’abril del 2014

Muro de Mariola, vila cultural

Muro és la denominació habitual de la localitat on anava el tio Pep. Però el nom també oscil·la entre Muro d'Alcoi i Muro de l'Alcoi. De les dues maneres es pot llegir a paletes de trànsit, plaques, informacions, anuncis, etc. Tot això, a més, coexisteix amb Vila de Muro. La majoria de la gent de la població interpreta que el cognom Alcoi es refereix a la ciutat veïna i no al riu que travessa el terme murer abans de dir-se Serpis camí de la mar. A ningú no li agrada tenir un poble amb un nom que semble comportar dependència d'un altre, però no és aquest el cas. Per a evitar el problema i atés que Muro, sense cap adjectiu, és el nom d'una població mallorquina, ja fa molt de temps que es demana un canvi definitiu de nom i que el poble de la plana passe a denominar-se Muro de Mariola. Quan ets al poble, mires des d'on mires, la Mariola es veu. A més, no cal més explicació que el primer vers de l'himne: "Als peus de la Mariola...".

Muro és un poble amb molta activitat. Sempre hi ha més d'una cosa a fer: conferències, excursions, rutes guiades, teatre, presentacions literàries, fires... Recentment he visitat l'almàssera de l'ajuntament, que actualment  està situat en un edifici que va pertànyer a una família benestant. És un edifici gran amb un hort amplíssim, convertit en parc públic. Conserva l'almàssera, dels anteriors propietaris, que s'ha restaurat  i on s'ha instal·lat una curiosa col·lecció museogràfica. Es pot visitar si s'acorda la cita a través de l'Oficina de Turisme. Primerament projecten un vídeo que mostra tot el procés des que es plega l'oliva fins l'obtenció de l'oli. Es tracta d'una almàssera de sang, és a dir, de tracció animal o humana. 


També es pot visitar, si s'avisa a Turisme, una botiga antiga, enfront de l'escala del temple parroquial. Ocupa el baix d'un edifici que ha adquirit recentment Juan Oriola. Aquest murer, com la majoria de les persones nascudes abans de 1973, data en què cessà l'activitat comercial, recorda haver anat a comprar allí o si més no saber que estava. En veure l'estat deplorable de la botiga, el zurdo (com és conegut el senyor Oriola), dut per un record entranyable, la va voler recuperar. El seu empeny l'ha dut a adquirir estris i tota mena d'objectes que casen perfectament amb una botiga de principis de segle XX, amb la intenció de rehabilitar-la per a ús turístic. Amb les fotos que hi ha a continuació, us podreu fer una idea de tot el que podeu veure.



A més hi ha la recreació de l'habitatge: la cuina, una sala i el menjador, amb la taula parada amb vaixella també de l'època. I molts objectes més que no vull enumerar a fi que vos animeu a visitar Muro de Mariola, on no falten botigues actuals (vins, roba, regals...)  i restaurants de primera línia.

14 comentaris:

  1. Dolors, m'ha agradat molt l'article. Recorda que els segles s'escriuen en versaleta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria. Intente seguir tots els teus consells, però de vegades no puc a causa de les limitacions de cada pàgina o web, etc. No trobe les versaletes ni les cometes que em vas ensenya en l'editor d'aquest blog. Si alguna persona em vol tirar una maneta... Bones vacances!

      Elimina
    2. hola Dolors
      Sóc Mar de la Tourist Info de Muro, m'ha agradat moltíssim el teu article, i amb el teu permís ho vaig a publicar al web oficiald l'ajuntament. www.vilademuro.net

      Elimina
    3. Cap problema. Gràcies, Mar. El treball que tu fas és impagable.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Moltes gràcies. Tinc la satisfacció de ser llegida per gent lletraferida com tu.

      Elimina
  3. M'ho has posat tan bonic, que pense anar ben prompte i veure'ho tot amb detall. Després em faré una paella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agradarà, ja ho veuràs. També hi ha una col·lecció de ceràmica de santets, busca-ho a la we b de l'ajuntament. Ah! La paella, com la nostra, d'ací, de l'Horta.

      Elimina
  4. Me has vuelto a tentar, ahora Muro y sus curiosidades . Me apetece acercarme a la tienda que teneis fotografiada, para sentir el balanceo de la nostalgia. Muy interesante y ...lo pongo en la lista de una proxima salida ...Un beso Sonia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Sonia. No olvides antes de ir a Muro (hay pintadas con el nombre de Muro Soles) llamar a la oficina de Turismo y quedar para que te enseñen todo. Besos.

      Elimina
  5. Uy! Cuántas cosas para ver en esa tienda!!! En mi caso, no puedo visitar estos lugares..así que tus fotos son mis ojos! Gracias por compartirlas! Un abrazo, Dolors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una tienda muy simpática, Patzy. Lo más interesante de todo es la polémica del nombre del pueblo. Hay pintadas con humor: Muro de Berlín. ¿Cómo ha llegado el otoño por ahí?

      Elimina
  6. La denominació antiga o tradicional dels pobles que porten el riu com a complement és sense l'article (Riba-roja de Túria, Polinyà de Xúquer, etc.), però als parlants o usuaris de la llengua del segle XXI els fa falta l'article per a identificar que es tracta de l'element hidrogràfic. En fi, enhorabona pel teu blog. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la precisió, Maite. He de dir, però, que la gent del poble diu Muro i això de la preposició o de l'article no és important per a ells, el que no volen és el mot Alcoi. Per això algunes persones estem promovent Muro de Mariola atés que Muro ja eixisteix a Mallorca.

      Elimina