divendres, 1 d’abril del 2016

El Puig de Randa


Una de les primeres excursions que vam fer durant la nostra estada a Mallorca va ser cap al Puig de Randa per a visitar els tres llocs llul·lians situats a la muntanyeta. Una excursió ben encertada atés que enguany és l'any Llull. Ací baix, una estàtua del monjo a Palma.



Primerament trobem el santuari de Nostra Senyora de Gràcia. Un lloc tranquil, molt tranquil, de pau i de silenci. Lloc que va ser rehabilitat durant els anys 1976 a 1979. L'esglesieta està decorada amb taulells que representen la vida de la verge. Em van resultar curiosos els remats dels bancs de pedra de l'exterior: imiten la pedra seca. Des de l'explanada es poden contemplar vistes precioses, llacunes ecològiques i zones humides sobretot si es té la sort de pujar en un dia clar. També es necessita sort per a trobar l'església oberta. 




Un poc més amunt, un camí estret que apareix, ben costerut, a la dreta, ens porta a l'ermita de Sant Honorat. S'ha d'anar molt a espaiet ja que pots trobar sobtadament un autobús turístic, mal aparcat i tapant la carretera, senyalitzat com a avariat, cosa que és mentida perquè el que està fent és esperar a les persones que han hagut de pujar a peu ja que els vehicles grans no poden accedir a l'ermita, senzillament perquè no caben pel camí.



En ser la muntanya de Randa el lloc de contemplació de Ramon Llull, tant el santuari com l'ermita han estat ocupats  des d'aleshores per gent que busca  pau i aïllament. De fet, trobes un cartellet molt discret junt a una porta oberta que diu "reservat comunitat". No cal res més, es confia que la gent serà respectuosa.

Per últim, en direcció ascendent, Cura, el lloc llul·lià per excel·lència. Trobem diverses instal·lacions que recreen la figura del monjo mallorquí. La sorpresa va vindre en llegir que el poema que podeu trobar en la foto de baix és de Maria Antònia Salvà.



Potser hauria d'haver dit casualitat, ja que jo tot just acabava de conèixer aquesta escriptora mallorquina gràcies al Quadern de Turquia, d'Eulàlia Lledó i Cunill, llibre que estava llegint eixos dies. En la pàgina 51 Lledó cita un fragment del Viatge a orient de Salvà.


Suggerisc a totes les persones que visiten l'illa de Mallorca que no es perden aquestos espais. El tipus i la durada  de la visita que s'hi faça  dependrà de l'interés que es tinga per Llull. Potser només el plaer del paisatge o de l'aire net serà suficient per a algunes persones. La gent lletraferida o devota voldrà fer-ho d'una altra manera.


Fotos: Ismael Vallès

2 comentaris:

  1. Està bé, això de fer turisme per on no van la majoria dels turistes. Quan es fa això es canvia la categoria de turista per una altra superior, la de viatger.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Vicent, per la bona intenció però a Mallorca és difícil això que dius: els autocars que vam veure eren de gent de Corea... És turisme pur i dur.

      Elimina