dijous, 1 de juny del 2017

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir



Tarragona és una ciutat  molt coneguda pel passat romà —Tarraco, capital de la Hispania Citerior— especialment d’ençà que va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. En este viatge volíem veure la catedral perquè sempre es quedava bandejada a favor de les restes arqueològiques mil·lenàries.  Està construïda en la part alta de la ciutat. La seua presència ens fa adonar-nos que Tarragona és molt més que una antiga ciutat romana, que no ha deixat de ser una ciutat important i menys encara durant l’Edat Mitjana. 


Al llarg del temps la capital del Tarragonès ha crescut  de tal manera que l’urbanisme del XIX va haver de baixar la ciutat i eixamplar-la amb la Rambla Nova. La catedral està molt ben explicada. Li has de dedicar hores per a no perdre detall i amerar-te de tot l’art que conté. Imperial Tarraco, com citen Els Pets en la famosa cançó Tarragona m’esborrona.

Continuem el viatge seguint la cançó del trio de rock: Constantí em fa patir. Jo tenia curiositat per conèixer aquesta localitat ja que n’havia sentit a parlar gràcies al concurs literari que convoca el seu ajuntament. També perquè durant la fase de documentació per a preparar el nostre viatge vaig saber que al terme municipal es poden visitar les ruïnes de la vil·la romana de Centcelles, complex pertanyent a l’època paleocristiana. 


En la placa que trobeu fotografiada ací damunt podeu observar com, al meu parer, s’han de fer les coses: primerament, i de manera destacada, la llengua pròpia; a continuació, l’altra llengua oficial i l’anglès, que funciona com a lingua franca. És, si fa no fa, el model suís: la llengua pròpia del cantó, les altres de l’estat i l’anglès. I que no vos dolga l’ús d’aquesta llengua. Si estimen la nostra, si llegim la nostra literatura, si la considerem llengua de prestigi, en definitiva, si l’usem en tots els àmbits, no n’hi haurà cap altra que ens la puga substituir.


Els frescos de la basílica, edifici que es conserva pràcticament sencer, són molt interessants. Els altres edificis estan molt deteriorats o  desapareguts. Sobretot em va agradar el gust que tenen de mostrar què era una vil·la, com s’hi vivia, quines eren les activitats a què es dedicaven... També vull destacar els tallers dedicats a l’alumnat escolar. És a dir, valoren el que tenen i fan tot el possible per a ensenyar-ho. Una gran aposta per l’educació. Una visita molt recomanable. 






6 comentaris:

  1. Fa algun temps vam estar a Tarragona, sobretot per la seua importància en
    l´època romana,i ens va sorprendre, perque al costat de les restes arqueològiques conservades s`aprecia, com dius, un passsat medieval important.Era l`única de les quatre províncies catalanes que no coneixíem.Va merèixer la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Pura. Veus? Tu també et vas sorprendre. És que s'ha de viatjar i mirar amb ulls ben oberts, no quedar-nos en l'eslògan fàcil. Besos, amiga.

      Elimina
  2. Jo també conec Tarragona i Constantí, dos llocs de records romans on he anat més d'una vegada. Aprofitant el trajecte també es pot pujar a Escornalbou, les restes d'un monestir i una bonica casa on va estiuejar Eduard Toda (és de la Generalitat de Catalunya i oberta al públic) des d'on pots gaudir d'una agradable passejada per la muntanya, amb magnífiques vistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'ho digueres quan preparava el viatge i et vam fer cas. Aviat publicaré un altre article on inclouré Escornalbou i altres llocs de la zona. Gràcies.

      Elimina
  3. Jo també vaig estar-hi fa uns anys fent un curs de guionatge a la universitat Rovira i Virgili i vaig notar que conserva i uneix la ciutat romana, la medieval i l'actual.
    Molt interessant el teu article.
    Una abraçada,

    ResponElimina